Escamarlà

Escamarlà
 

Nom científic: Nephrops norvegicus

Descripció:
És el crustaci comercialment més important a Europa.
L'escamarlà és especialment popular a la Península Ibèrica on, tot i ser més barat que el llamàntol i la llagosta, és una excel.lent opció gastronòmica en ocasions especials.
El cos i l'abdomen són allargats i estrets. És menys robust que la de la resta d'espècies de la seva familia i d'un color rosaci, ataronjat. La mida, mitjana, passa habitualment dels 24 cm i pot arribar als 30 cm.

D’on prové el nostre peix:
El nostre peix prové de les costes Mediterrànies i  Atlàntiques.

Temporada: Tot l’any.

Valor nutricional:
És un dels crustacis que menys calories aporta pel seu baix contingut en greixos i hidrats de carboni. És ric en proteïnes i minerals com el calci, el fòsfor, el iode i el seleni i en vitamines del grup B, destacant la B3 (niacina) i la B12, implicades en el bon funcionament del sistema defensiu, nerviós i l´aparell digestiu. L’escamarlà és un aliment amb un elevat contingut en col.lesterol (sobretot al cap), així doncs les persones afectades haurien de moderar-ne el consum.

Consells:
Tenen una varietat molt amplia de cuina; a la planxa, a la brasa, al forn, cuits acompanyats d’una salsa freda tipus maionesa o còctel. Fan molt bona combinació amb plats de “muntanya” com el pollastre, també són un dels ingredients principals d’arrossos i paelles.
Si no els cuinem al moment, per a conservar-los en òptimes condicions, deixar-los a la nevera en un recipient, coberts d´aigua, glaçons de gel i rodalles de taronja.

Preu aproximat:
En funció de la procedència, de les captures i la mida  pot oscil.lar entre 24 (escamarlanet) a 65 euros (escamarlà gros).